2.- INICIACIÓ ESPORTIVA I EL MODEL HORITZONTAL COMPRENSIU

Tot seguit, hem de comprendre com introduir una sessió en el món educatiu, és a dir, l’ensenyança en el sistema educatiu. Per això, cal entendre què és la iniciació esportiva, ja que com tot esport, te una iniciació prèvia. Per tal de definir iniciació esportiva, farem referència a la definició de Contreras (1998) que considera que “los valores y actitudes, no han de ser los propiosde la 
competición los que deben ser objetos de transmisión, sino aquellos otros que caracterizan al deporte en sus aspectos lúdicos y de entrenamiento del tiempo libre”:

Tot esport requereix un aprenentatge previ, que situaran al subjecte en un aprenentatge global als esports a ensenyar. En aquestes sessions cal progressar des de la globalitat a la especificat, ja que, en un primer instant, el subjecte intentarà comprendre de què va el joc i cap a quin esport està introduint-se per a situar-se en el context i resoldre (amb la seua estratègia) els problemes tàctics que es plantegen.

Les modificacions i les preguntes del professor encarades a l’alumne, ajudaran a millorar la seua comprensió. Sobre tot, les modificacions (noves regles, material diferents, àrea a jugar, etc) adquirirà noves estratègia tàctiques a resoldre.

Com be hem dit en el primer apartat, els jocs esportius modificats d’invasió correspon a un model horitzontal comprensiu, per tant, la tàctica, els principis ofensius i defensius d’aquesta, és allò més important del model britànic.