1.-INTRODUCCIÓ

El treball fa referència a l’aprenentatge de dos principis tàctics de jocs esportius modificats d’invasió. Cal comprendre una sèrie de definicions bàsiques com és la definició de joc y joc modificat, també cal introduïr què és joc esportiu y, finalment, aquests dos concemptes, esport d’invasió i joc esportiu modificat d’invasió.

A partir d’aquestes definicions, anem a introduir-nos en l’evolució històrica dels diferents models d’ensenyament i finalitzar explicant quin és el model més adient. Antigament, els models educatius estaven enfocats cap a  l’ensenyança de la tècnica de cada esport, ja que s’utilitzava el model  d’ensenyament tradicional que fomentava aquesta situació.

Aquest model era el model vertical, d’influència francesa .

Amb el pas del temps, es va anar canviant la forma de plantejar les sessions en l’esport, buscant nous recursos per tal de millorar el seu aprenentatge. En aquests canvis, sorgí un model (model horitzontal) que es subdivideix amb dos part; un estructuralista i un comprensiu.

Després d’esmentar els diferents models, el model més adient per a l’aprenentatge dels principis tàctics és el model horitzontal comprensiu.

En primer lloc, cal saber que la comprensió és molt important en aquest model, ja que quant parlem de comprensió és per que hi ha que comprendre, és a dir, saber de què tracten els jocs o la seua naturalesa mentre l’estem practicant, que dona lloc al coneixement pràctic.

Els jocs venen limitats per unes regles a seguir per a poder desenvolupar aquests. Estes regles serveixen per a comprendre un joc que faran sorgir uns problemes que els alumnes a través de la seua tàctica deuran de solucionar.

Aquests problemes es donen per la interacció entre jugadors i mòbil, ja que s’han de aprendre decisions constantment per a adaptar-se a totes les circumstàncies que es produeix en el joc. Per tant, aquest problemes i el context del joc tenen una relació que comporta a aprendre principis o aspectes tàctics per a resoldre problemes motrius bàsics i deixa de ‘’costat’’ la tècnica, ja que el més important és la tàctica del joc, com s’ha dit abans.

2.- INICIACIÓ ESPORTIVA I EL MODEL HORITZONTAL COMPRENSIU

Tot seguit, hem de comprendre com introduir una sessió en el món educatiu, és a dir, l’ensenyança en el sistema educatiu. Per això, cal entendre què és la iniciació esportiva, ja que com tot esport, te una iniciació prèvia. Per tal de definir iniciació esportiva, farem referència a la definició de Contreras (1998) que considera que “los valores y actitudes, no han de ser los propiosde la 
competición los que deben ser objetos de transmisión, sino aquellos otros que caracterizan al deporte en sus aspectos lúdicos y de entrenamiento del tiempo libre”:

Tot esport requereix un aprenentatge previ, que situaran al subjecte en un aprenentatge global als esports a ensenyar. En aquestes sessions cal progressar des de la globalitat a la especificat, ja que, en un primer instant, el subjecte intentarà comprendre de què va el joc i cap a quin esport està introduint-se per a situar-se en el context i resoldre (amb la seua estratègia) els problemes tàctics que es plantegen.

Les modificacions i les preguntes del professor encarades a l’alumne, ajudaran a millorar la seua comprensió. Sobre tot, les modificacions (noves regles, material diferents, àrea a jugar, etc) adquirirà noves estratègia tàctiques a resoldre.

Com be hem dit en el primer apartat, els jocs esportius modificats d’invasió correspon a un model horitzontal comprensiu, per tant, la tàctica, els principis ofensius i defensius d’aquesta, és allò més important del model britànic.

3.-LA TÁCTICA I L’ ENSENYAMENT DELS DOS 

PRINCIPIS TÀCTICS

Una vegada introduïts en el món de l’esport educatiu, ens introduirem en l’explicació de dos principis tàctics que ens serviran com exemple de la globalitat tàctica. 

En primer lloc deguem entendre que es la tàctica per poder profunditzar sobre ella en el món educatiu, podem profunditzar sobre ella però essencialment es el conjunt de components que s'integren per a satisfer tot un seguit de situacions durant els enfrontaments. Ens dirigirem en l’aprenentatge de dos principis tàctics nomenats: el desmarc i la ocupació d’espais lliures.

3.1 DESMARC

Es un procediment tècnic -tàctic que consisteix a eludir la vigilància o marcatge d'un adversari amb la finalitat d'estar disponible per a rebre una passada. El jugador que ho realitza cerca l'ocupació d'espais lliures. Representa la base del joc ofensiu sense pilota (mobilitat).

Existeixen diversos tipus de desmarcatges, els principals són:

- Desmarcatge de suport: Es realitzen en direcció a la zona del jugador amb pilota, acostant-se al.

- Desmarcatge de ruptura o profunditat: Es realitza sobrepassant en l'acció la  posició del jugador amb pilota, o ben reduint la distància a la porteria rival.  Exemple: http://www.youtube.com/watch?v=3s-FxDywKZM

Però també hi ha uns altres com el desmarcatge mixt o el de trajectòria circular, el desmarcatge mixt és aquell en el qual l'atacant inicialment s'allunya o s'aproxima del posseïdor de la pilota, per a posteriorment fer el contrari i el desmarcatge amb trajectòria circular. És una combinació ofensiva efectuada entre dues o més jugadors del mateix equip en la qual el jugador es desmarca per darrere (per l'equena) d'un company de l'equip, amb una carrera en trajectòria circular, amb l'objectiu de generar desequilibris en la defensa adversària,

3.1 OCUPACIÓ D’ESPAIS LLIURES

Durant el desenvolupament del joc, els equips intenten ocupar el major espai possible al llarg del terreny de joc. Però les dimensions del terreny i el nombre de jugador, impedeix que tota la superfície de joc puga estar ocupada.

Així doncs, els espais lliure són aquelles parts del camp de joc que estan buides i que podem aprofitar per a aconseguir la nostra fi.

Açò ho podem aplicar tant per a mantenir la pilota com per a finalitzar la jugada. L'ocupació de l'espai lliure ens pot permetre una passada senzilla al company i així mantenir la possessió de la pilota. O també l'espai lliure, ens pot permetre un desmarcatge en ruptura amb la consegüent passada i finalització del objectiu.

Com veiem, la creació de l'espai i l'ocupació del mateix, són dos conceptes que hem de dominar per a aconseguir els nostres propòsits.

Per a açò, els jugadors han d'estar en constant moviment pel que durant els entrenaments, tots els exercicis han d'incloure els moviments posteriors a la passada per a acostumar als jugadors a no quedar-se parats després de donar la passada al company.

Durant el joc, l'intercanvi de posicions ha de ser constants, i durant aquests moviments podem distingir tres fases relacionades amb els espais lliures:

1.Creació dels espais lliures

Per a la creació de l'espai lliure hem d'arrossegar fora de la zona que volem buidar, al defensor. Si l'equip contrari defensa en zona, ens resultarà més complicat però si defensen a l'home, hem d'eixir de la zona per a traure al nostre defensor.

2.Ocupació dels espais lliures

L'ocupació dels espais lliures és la conseqüència directa de la seua creació. El moviment del company a la zona buidada, és l'acció que ens permetrà ocupar l'espai generat prèviament.

3.Aprofitament dels espais lliures

L'aprofitament és la fi última que hem de cercar. L'entrada a l'espai lliure generat ha de tenir com a objectiu la recepció de la pilota dins de la zona per a intentar aprofitar la jugada.

Perquè existisca un aprofitament, l'ocupació, la passada, la recepció de la pilota ha d'estar perfectament coordinada perquè la jugada resulte avantatjosa.

Així doncs, l'espai lliure, lluny de ser una acció individual pròpiament aquesta, ha de ser un conjunt de moviments coordinats perquè l'equip aconseguisca l'objectiu marcat.

4.-DESENVOLUPAMENT DEL JOCS ESPORTIUS MODIFICATS D’INVASIÓ

Anem a explicar tres jocs per a ficar en pràctica el principi tàctic del desmarcatge i la creació d’espais, la progressió d’ensenyament  sobres aquestos i la manera de fer comprendre la seua tàctica.

1.- Baló-rugby

Descripció:

Aquest joc i les seves variants estan enfocades al aprenentatge d’un principi tàctic: el desmarcatge.

El joc següent consisteix en rebre el baló dins de la zona marcada, en aquest gràfic la zona gris, que valdrà un punt. L’equip que defèn tindrà que evitar que els facin punt , sempre i quan respecten les següents regles:

-      Es pot córrer cap avant.

-      Si la defensa et toca, has de frenar-te on estigues i només podràs passar cap   enrere, per tant, no es podrà placar ni empènyer...

-      El punt es farà amb un passada al company que es desmarcarà dins la zona contraria on els defensors no  podran entrar.

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència al desmarcatge, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

•          ¿Que feu quan no podeu conseguir el punt? ¿Per què?
•          ¿Busqueu al company millor col·locat o el que està lliure? ¿Per què?
•          ¿Ocupeu qualsevol espai? ¿Que passaria si estiguereu tots al mateix lloc?
•          ¿Què feu per a rebre el baló? Si no rebeu, ¿per què és? 

  

Ara anem a ficar una variant per a que el desmarcatge s’identifique amb més claredat:

Afegir un jugador comodí que només atacarà i mai defendrà. És important que el comodí vaja canviant.

Cal fer una aclaració respecte al comodí. Aquesta variant realment no es una modificació dins dels jocs modificats (ja que en aquestos es canvia les regles, puntuacions, objectius, etc segons el que es vol ensenyar)  però és un recurs útil per aprendre el principi tàctic del desmarcatge sempre que es puga realitzar, per exemple, quan el grup és impar,

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència al desmarcatge, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

•          ¿Buscàveu al jugador comodí o a un altre company? Per què?  
•          El jugador comodí, ¿et movies per a rebre el baló?
•          El jugador comodí, ¿a on anaves a rebre el baló?
•          ¿Aconseguíeu més fàcilment els punts? Per què? 

2.-  Baló-Torre

Descripció:
Aquest joc i les seves variants estan enfocades al aprenentatge d’un principi tàctic: la creació d’espais.

El joc següent consisteix en aconseguir portar el baló a la "torre"  que estarà  en la zona corresponent, que en aquest cas serà un company. L'equip que defén tindrà que evitar que el baló arribe a la "torre" . Els dos equips tindran que respetar les següents regles:

-          No es pot entrar dins de la zona de “la torre”

-          La passada a “la torre” ha de ser en camp ofensiu

-          El baló només es juga amb les mans.

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència al desmarcatge, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

• ¿Com esteu ocupant l’espai? ¿Esteu tots al mateix lloc o separats? ¿Per què?
• ¿Vos moveu per a rebre el baló? ¿Per què?
• ¿Quin espai ocupeu? ¿Busqueu estar més lluny de la "torre"?
• ¿Intenteu separar-se de la defensa o estar més prop?

Ara anem a ficar una variant per a que la creació d’espais s’identifique amb més claredat:

Afegirem una “torre” més en cada equip, de manera que la defensa estiga més separada i l’atac puga moure’s amb més espai i amb més facilitat.

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència a la creació d’espais, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

• ¿Quina diferència hi ha sobre el joc anterior?
• ¿Buscàveu sempre la mateixa” torre”?¿A quina “torre” anàveu? Per què?
• ¿Anàveu darrere del baló o buscàveu l’espai lliure per a rebre’l?

3.- Creuar el pont

Descripció: 
Aquest joc i les seves variants estan enfocades al aprenentatge d’un principi tàctic: el desmarcatge.
El joc següent consisteix en aconseguir portar el baló des de la zona defensiva a la zona ofensiva per guanyar el punt en la zona marcada. L'altre equip tindrà que defendre les zones i impedir que facin punt. Tots dos tindran que cumplir les regles següents:

-      El baló no pot anar cap enrere, és a dir, no pot tornar a la zona anterior.

-      Per a fer punt,  hi ha que estar dins la zona marcada i rebre la passada del    company.

-      Si la defensa roba el baló en alguna zona no caldrà tornar al principi per a avançar.

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència al desmarcatge, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

• ¿Que feu per a rebre el baló? ¿Per a que voleu rebre'l?
• ¿Esteu pegats a la defensa o busqueu separar-se? ¿Per a que?
• ¿Aneu al mateix ritme que la defensa? 
• ¿Aneu al espai lliure o busqueu només el baló?

Ara anem a ficar una variant per a que el desmarcatge s’identifique amb més claretat:

Serà obligatori que en cada zona es realitzen tres passades entre els dos companys.

Després es pararà el joc i se’ls faran preguntes que facin referència al desmarcatge, de tal manera que els alumnes reflexionen sobre aquest principi tàctic, és a dir, saber el que estan fent i per què.

Preguntes als atacants:

• ¿Com esteu fent les passades? ¿Ràpides o lentes? ¿Per què?
• ¿Quan feu la passada es quedeu quiets? ¿Busqueu avançar?
• ¿A on intenteu jugar? ¿Al mig o als laterals? (Pels laterals sempre hi ha més espai)
• ¿Per on esteu movent-se? ¿ Per davant de la defensa o per darrere? ¿Per què?

5.- COMENTARI DEL TREBALL

El model horitzontal comprensiu l’hem treballat en una sessió pràctica en alumnes de la Universitat de Valencia, en el segon curs de Ciències en l’Activitat Física i l’Esport, en concret en l’assignatura de “ El Joc Educatiu i la Iniciació esportiva”. Hem comprovat que els objectius tàctics establits prèviament s’havien complit. Però, si els objectius no són complits, el professor  ha de saber resoldre els problemes, mitjançat modificacions que fasen énfasi en allò que es vol ensenyar , fent preguntes i aprenent de forma teòrica. Per a això hem establit el apartat 2, que trata del model que s'ha d'utilizar i un apartat 4, que fa referència a un exemple a seguir.

El model estudiat fa referència al model horitzontal comprensiu donant major importància a l'aprenentatge tàctic que al tècnic.

L'utilitzat en aquest treball han sigut dos principis tàctics (el desmarc i ocupació d'espais) que explique i desenvolupem el seu significat a més de la seua progressió i aplicació en el seu context (apartat 3).

Així que tot allò que faça referència a l'aprenentage educatiu en el model horitzontal comprensiu i exemples sobre uns principis tàctic, podem trobar-ho al llarg del treball.